101 contes zen

101 contes zen es va publicar per primera vegada a Londres el 1939. Es tracta d'experiències reals de mestres xinesos i japonesos de zen a través de més de cinc segles. Van ser ranscrits a l'anglès a partir del llibre Shaseki-shu (Col·lecció de pedra i sorra), escrit a finals del segle xiii pel mestre zen japonès Muju ('el que no mora'), així com d'anècdotes de monjos zen preses de diversos llibres publicats al Japó cap a començaments del segle xx. El zen es podria considerar l'art interior i la concepció de l'Orient. No és una secta, sinó una experiència. L'esperit del zen ha arribat a significar no només pau i comprensió, sinó també entrega a l'art i al treball, el desplegament valuós de l'acontentament, l'obertura de la porta de la intuïció, l'expressió de la bellesa innata, l'encant intangible del que és incomplet. Per als orientals, més interessats en ser que en l'activitat, l'home que es descobreix a si mateix ha estat el més digne de respecte. Aquests relats tracten aquests descobriments d'un mateix.