Xerrada en una barca al capvespre

El Yasen Kanna és l'obra més popular de Hakuin. Des que es va editar al Japó el 1757 el text no ha deixat de publicar-se, i el mètode per restituir l'energia vital gaudeix d'una total vigència als nostres dies. El monjo japonès Hakuin Ekaku (1686-1769) és considerat com el pare del zen Rinzai modern, a causa de la profunda renovació que, gràcies al seu talent i entrega incessant, va realitzar en aquest corrent espiritual, estancant en la seva època. A més d'expurgar el zen d'elements d'altres escoles budistes i restituir-lo a la seva naturalesa genuïna, el mestre el va popularitzar. Hakuin volia que els laics poguessin beneficiar-se també de les benediccions d'aquesta saviesa. Volia fer del zen una cosa comprensible per a aquells que sentien atracció per aquesta via, rescatant-ho de l'aura de misteri i elitisme en què estava confinat. Hakuin va deixar una voluminosa obra en japonès i en kanbun de gran importància teòrica i pràctica. Així mateix va ser un notable artista –pintor i cal·lígraf–, les obres del qual van tenir com a prioritat transmetre els principis i valors del zen. Aquestes “predicacions visuals” van ser brillants i molt apreciades pels seus deixebles laics. El Yasen Kanna té una història i un objectiu molt concrets. En la seva joventut, Hakuin, a causa d'un zel excessiu en la meditació, va esgotar la seva energia vital, sent víctima de la denominada “malaltia zen” (zenbyo), que va estar a punt d'acabar amb la seva vida. El text explica la lluita per recuperar la salut i com ho aconsegueix gràcies a un savi ermità, Hakuyu, que li prescriu la pràctica curativa de la Introspecció (naikan). El Yasen Kanna és un manual pràctic d'aquest mètode d'èxit. En principi el llibre anava dirigit als monjos de Hakuin i formava part de la seva rutina diària, però més tard, com que la mítica trobada entre el mestre zen i l'ermità es va popularitzar, molts seguidors laics van voler millorar la seva salut usant aquests ensenyaments. Aquest interès va provocar l'edició de 1757, que, de les tres redaccions que va escriure Hakuin és la de més difusió i en què el mestre va incloure un interessant Prefaci que completa l'obra. Aquesta és la versió que presenta el nostre llibre.