El Mirall buit

Janwillem Van de Wetering tenia vint anys quan va emprendre un viatge que el portaria per set països i que duraria tretze anys. Aquest llibre narra l'any i mig que va passar al Japó com a deixeble d'un mestre Zen a un monestir budista. És un testimoni de primera mà: la feina, les meditacions, les entrevistes amb el mestre, les converses amb el monjo principal. Al llibre es reprodueixen una sèrie d'antigues històries Zen. Aquestes històries il·lustren les dificultats que tot iniciat ha de superar per resoldre la seva koan : la pregunta misteriosa i sovint il·lògica que tot mestre Zen proposa als seus deixebles; una pregunta que és com un explosiu d'efecte retardat, i que si algun dia esclata condueix al satori : la il·luminació.

El mirall buit no persegueix cap apologètica. Amb una dosi saludable d'escepticisme i ironia, el seu autor tracta, sobretot, de trobar una resposta viva a tot allò que sembla mort: al patiment, als clixés mentals, a l'avorriment, a les ideologies, a si mateix.

El mirall buit no és un estudi teòric sobre el budisme, sinó més aviat el relat d'una experiència Zen : el testimoniatge d'un home que no creu en res, però que descobreix que no creure en res pot ser un excel·lent punt de partida.