El que saben els meus ossos

UN RELAT VALENT, ESCLARESSADOR I ESPERANÇADOR QUE RETRATA L'INFLUX DEL PASSAT SOBRE EL PRESENT I DE LA MENT SOBRE EL COS, I CONFIRMA QUE ÉS POSSIBLE RECUPERAR LA VIDA A PESAR DEL TRAUMA

Als trenta anys, Stephanie Foo encaixava en la descripció típica d'una persona d'«èxit»: gaudia del treball dels seus somnis i tenia un xicot afectuós. Però darrere de la porta de la seva oficina, quan ningú la veia, patia atacs de pànic i sanglotava al seu escriptori cada matí. Després d'anys preguntant-se què li passava, el terapeuta li va confirmar que patia trastorn d'estrès posttraumàtic complex, un desordre que es produeix quan els traumes se succeeixen de manera continuada al llarg dels anys.
En aquest relat profundament personal i carregat d'investigacions minucioses,

l'autora entrevista científics i psicòlegs, prova diverses teràpies innovadores

i fins i tot descobreix secrets familiars al seu país natal, Malàisia, que li permeten ratificar que el trauma es pot heretar de generació en generació i que, encara que no sempre sigui possible trobar cura, sempre és possible superar-lo i seguir endavant.

«Vaig aprendre ràpidament que l'odi era un antídot contra la tristesa. Era lúnic sentiment que proporcionava seguretat. L'odi fa que no ploris a l'escola.

No és pas vulnerable. L'odi és eficient. No t'humilia. És pur poder».