Pràctica del Zen

Fins fa poc, tot el que al món de parla hispana se sabia sobre el Zen venia a través d'alguns llibres exclusivament teòrics. Per primera vegada es publica l'ensenyament d'un autèntic mestre Zen, ensenyament que fins ara només es transmetia per via oral. Al llibre es contenen, a més, dos textos sagrats: El Hokyo Zan Mai i el Sant Do Kai ; textos procedents de la més remota antiguitat xinesa, i que estan considerats com a base de l'actual Zen japonès. S'hi inclou també el Teisho , ensenyament impartit als deixebles durant el Za-Zen.

El Za-Zen o Zen en posició assegut, és la pràctica de la postura de vigília, la pràctica del despertar. Aquest despertar no es pot dissociar de la pràctica del mateix Zen. El seu ensenyament, profundament ancorat en allò concret, apunta a una transformació psicofisiològica de l'individu i avui s'ha revelat d'una eficàcia singular. El Zen no és un conjunt d'idees que es puguin aprendre sinó essencialment una experiència que cal fer. És una disciplina de concentració i de meditació l'essència de la qual es remunta, pel que sembla, a la il·luminació de Buda.