llavors Zen: reflexions d'una monja zen

Poques són les obres que ens han arribat escrites per mestres zen

Fins i tot actualment les mestres zen són escasses en proporció als mestres, especialment al Japó. Es pot afirmar que la tradició zen ha estat i, en gran mesura, continua estant fortament mediatitzada per l'empremta masculina, encara que a la doctrina del Budisme Zen no trobem cap argument filosòfic o religiós vàlid que justifiqui aquesta situació. N'hem de veure les causes més aviat en els condicionaments socioculturals en què el Zen s'ha hagut de desenvolupar durant segles tant a l'Índia oa la Xina com al Japó, cultures de caràcter eminentment patriarcals.

El Zen, almenys el que s'està estenent a Occident, necessita equilibrar aquesta excessiva polarització cap a allò masculí. I en aquest reequilibri, la rica aportació de dones de saviesa com Shundo Aoyama Roshi és imprescindible.

Reflexions i comentaris d'una de les poques mestres zen de la història del Soto Zen japonès, que és contínuament sol·licitada per fer conferències i dirigir recessos de meditació tant al Japó com a Occident. És també abadessa del temple Muryo-ji de l'Aichi Semmon Niso-do, monestir de formació per a monges Soto Zen. Ha escrit nombrosos llibres i articles sobre budisme. Què tenen d'especial les paraules d'Aoyama Roshi pel que fa a l'ensenyament d'altres mestres zen? La seva sensibilitat per veure i expressar en allò quotidià la profunditat de la seva experiència i, alhora, la delicada empremta de la seva naturalesa femenina.